Molts han optat per l'oblit. ens estimem més dirn´nos que les escoles estan massificades, que les famílies i els professors han perdut autoritat, que l'ofici de mestre no està prou valorat, que els pressupostos són insuficients, que l'esforç d'integració dels immigrants..., etc. I arraconem a la memòria les formes extremes de violència que no deixen de ser la punta de l'iceberg_ dos nens de deu anys que assassinen cruelment un nen menut a Londres, dos adolescents als Estats Units que preparen detalladament durant dies una matança, tres més que cremen una indigent a Catalunya... ¿La violència pot ser una forma contemporània de gaudir per a subjectes que no se senten ni culpables ni responsables? Inquietant pregunta a la qual miren de respondre de mnera prou suggeridora diferents autors i els seus articles en aquest llibre que obre porta a l'anàlisi de la contemporaneïtat.
**Extret de la revista del COPC (234, febrer/març 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada