Sobre l'Associació

La meva foto
Barcelona, Spain
Benvinguts al blog de l'Associació d'Antics Alumnes del Màster en Psicologia Forense i Criminal, impartit al IL3 - Universitat de Barcelona, i dirigit pel Dr. Antonio Andrés Pueyo. Aquí trobareu informació sobre l'Associació, els seus serveis i activitats que desenvolupa i organitza per als seus associats a més d'estrenyer els llaços amb els antics alumnes i fomentar la seva vinculació mitjançant la participació en aquesta. // Bienvenidos al blog de la Asociación de Antiguos Alumnos del Master en Psicología Forense y Criminal, impartido por IL3 - Universidad de Barcelona, y dirigido por el Dr. Antonio Andrés Pueyo. Aquí encontrarás información acerca de la Asociación, sus servicios y actividades que desarrolla para sus asociados además de estrechar los lazos con los antiguos alumnos y fomentar su vinculación mediante su participación en ésta.

dimarts, 19 de juny del 2012

Understanding the change in male and female intimate partner homicide over time. A policy - and theory - relevant investigation

Autores: Amy Reckdenwald & Karen F. Parker

La investigació sobre l'homicidi en la parella ha augmentat juntament amb la sensibilització del públic i les respostes polítiques a la violència domèstica. L'estudi actual es refereix a la disminució dels homicidis en funció del gènere de la parella durant un temps marcat per transformacions significatives en la legislació sobre violència domèstica, inclosa la promulgació de 1994 de la Llei de Violència Contra les Dones. En un intent per donar compte dels canvis en l'homicidi en la parella durant aquest període de temps, s'analitza la reducció de l'exposició potencial de la domesticitat, els recursos de violència domèstica, i la situació econòmica de les dones, reconeixent al mateix temps els seus possibles contraatac / represàlia efectes en la comptabilització de les desigualtats en el estats econòmics d'homes i dones. Mitjançant la incorporació d'un fons conjunt de sèries de temps de disseny per al canvi de model, la nostra investigació revela canvis entre 1990 i 2000 en els principals predictors teòrics de la domesticitat, els recursos de violència domèstica, i les privacions econòmiques influeixen significativament en les tendències dels homicidis masculins-víctima en la parella, però les dones no víctima d'homicidi en la parella d'una àmplia mostra de 178 ciutats urbanes.

Per accedir a l'article complet, feu clic aquí.
Cal estar subscrit per accedir a l'article complet.
----------------------------------------------------

Research on intimate partner homicide has increased along with public awareness and policy responses toward domestic violence. The current study addresses the decline in gender-specific intimate partner homicides during a time marked by significant transformations in domestic violence legislation, including the enactment of the 1994 Violence Against Women’s Act. In an attempt to account for changes in intimate partner homicide during this time period, we examine the exposure reducing potential of domesticity, domestic violence resources, and females’ economic status, while also acknowledging their possible backlash/retaliation effects when accounting for inequalities in the economic statuses of males and females. By incorporating a pooled time-series design to model change, our research reveals changes between 1990 and 2000 in key theoretical predictors of domesticity, domestic violence resources, and economic deprivation significantly influence the trends in male-victim intimate partner homicide, but not female-victim intimate partner homicide for a large sample of 178 urban cities.

Homes víctimes de violència domèstica

Són l'excepció que confirma la regla. Però hi són. En els últims cinc anys, 32 homes han perdut la vida a mans de les seves parelles, davant l'abrumadora xifra de 335 feminicidis registrats. Tot just ronden el 9% d'aquesta sinistra estadística. I potser aquesta sigui la raó que explica l'absència d'estudis sobre les víctimes masculines i inclòs una menor ajuda davant de la seva desgràcia. La seva avantatge, el fet de ser minoria en l'extens món del maltractament domèstic, es torna en la seva contra: l'entorn social no els anima a denunciar - de les 130.000 denúncies de mitjana anual, el 2% correspon a l'home - i els experts recorden que per un home resulta encara més humiliant que per una dona reconèixer que la seva dona el pega, i que li té por.
¿És diferent el maltractament en funció del sexe de qui el pateix? ¿O reprodueix els mateixos rols de submissió, despreci i dominació?

Per llegir l'article complet feu clic aquí (article en castellà).

----------------------------------------------------

Son la excepción que confirma la regla. Pero están ahí. En los últimos cinco años, 32 hombres han perdido la vida a manos de sus parejas, frente a la abrumadora cifra de 335 feminicidios registrados. Apenas rondan el 9% de esta siniestra estadística. Y tal vez sea esa la razón que explica la ausencia de estudios sobre las vñíctimas masculinas e incluso una menor ayuda ante su desgracia. Su ventaja, el hecho de ser minoría en el extendido mundo del maltrato doméstico, se vuelve en su contra: el entorno social no les anima a denunciar - de las 130.000 denuncias de media anual el 2% corresponde al varón -  y los expertos recuerdan que para un hombre resulta aún más humillante que para una mujer reconocer que su pareja le pega, y que le tiene miedo.
¿Es diferente el maltrato en función del sexo de quien lo padece? ¿O reproduce los mismos roles de sumisión, desprecio y dominación?

Para leer el artículo completo, hacer clic aquí (artículo en castellano).