El silencio invisible de la infancia: atención integral a menores víctimas (Pamplona, 10-12 setembre 2012)

Curs de 13 hores de durada (10 a 12 de setembre, en horari de tarda) organitzat per la UNED de Pamplona, i que es realitzarà al Palacio del Condestable.

Està dirigit a titulats i estudiants de Dret, Psicologia, Criminologia, Educació Social, Treball Social, Sociologia, Antropologia, Magisteri, Pedagogia, i totes aquelles persones interessades en actualitzar-se en la temàtica del curs.

L'objectiu general del curs és proporcionar una visió gobal de la problemàtica d'aquestes víctimes menors, ja siguin afectats directes o testimonis. En el curs s'analitzaran diferents temàtiques d'interès: la manera d'informar sobre menors en els mitjans de comunicació, la intervenció amb menors víctimes de maltractament en la família, les caracterísques del ciberbullying, la violència en la parella adolescent o l'agressió sexual infantil.
Per més informació, feu clic aquí.

---------------------------------------------------

Curso de 13 horas de duración (del 10 al 12 de septiembre, en horario de tarde) organizado por la UNED de Pamplona, y que se llevará a cabo en el Palacio del Condestable.

Está dirigido a titulados y estudiantes de Derecho, Psicología, Criminología, Educación Social, Trabajo Social, Sociología, Antropología, Magisterio, Pedagogía, y todas aquellas personas interesadas en actualizarse en la temática del curso.

El objetivo general del curso es proporcionar una visión global de la problemática de estas víctimas menores, ya sean afectados directos o testigos. En el curso se analizaran diferentes temáticas de interés: la forma de informar sobre menores en los medios de comuniación, la intervención con menores víctimas de maltrato en la familia, las características del ciberbullying, la violencia en la pareja adolescente o la agresión sexual infantil.

Para más información, hacer clic aquí.

Estrategias de detección de la simulación. Un manual clínico multidisciplinar

Aquest manual clínic multidisciplinar presenta l'evidència més recent i actualitzada sobre la detecció de simulació de trastorns psicològics i  físics. Reuneix a destacats autors del camp nacional i internacional per a presentar les principals estratègies i tècniques de detecció i avaluació.

Els diferents capítols que composen el llibre descriuen el marc teòric i conceptual on s'enmarca la simulació, les principals estratègies d'avaluació i detecció i claus, estratègies i protocols de detecció per patologies, incloent-hi casos reals exemplificats. Entre les patologies que específicament són  abordades es troben el dany cerebral traumàtic, els trastorns per ansietat, afectius, somatoformes, psicopàtics, psicòtics, adaptatius i de la personalitat, així com l'esquinç cervical, la cervicalgia, la lu,balgia crònica i la fibromialgia i síndrome de fatiga crònica.

(Text extret de la pàgina web de TEA Ediciones)

Per més informació o per comprar-lo, feu clic aquí.

----------------------------------------------

Este manual clínico multidisciplinar presenta la evidencia más reciente y actualizada sobre la detección de simulación de trastornos psicológicos y físicos. Reúne a destacados autores del campo nacional e internacional para presentar las principales estrategias y técnicas de detección y evaluación.

Los distintos capítulos que componen el libro describen el marco teórico y conceptual donde se enmarca la simulación, las principales estrategias de evaluación y detección y las claves, estrategias y protocolos de detección por patologías, incluyendo casos reales ejemplificados. Entre las patologías que específicamente son abordadas se encuentran el daño cerebral traumático, los trastornos por ansiedad, afectivos, somatoformes, psicopáticos, psicóticos, adaptativos y de la personalidad, así como el esguince cervical, la cervicalgia y la lumbalgia crónica y la fibromialgia y síndrome de fatiga crónica.

(Texto extraído de la página web de TEA Ediciones)

Para más información o para comprarlo, hacer clic aquí.

Exploring recent developments in restorative policing in England and Wales

Autors: Craig Paterson & Kerry Clamp

L'evolució del paper de la policia en la última dècada ha donat lloc a que les 33 forces policials d'Anglaterra i Gal·les, hagin integrat la pràctica de la justícia restaurativa, d'una manera o altra, en les seves respostes al delicte menor comès per primera vegada per joves i adults. Més recentment, aquesta dinàmica s'ha utilitzat en resposta a delictes més greus comesos per delinqüents reincidents i s'ha ampliat a totes les etapes del procés de justícia penal.
Malgrat la retòrica positiva i significativa que envolta l'adopció i ús de la justícia restaurativa, hi ha una sèrie de problemes de preocediment i culturals que representen una amenaça a que la justícia restaurativa sigui inclosa dins de la resposta policial. Aquest aeticle explora aquests fets i posa de relleu que els problemes potencials per a la implementació poden sorgir, així com algunes estratègies per a superar-los.

The evolution of the policing role over the last decade has led to 33 police forces in Engalnd and Wales integrating restorative justice practices, in one form or another, into their responses to minor crime committed for the first time by both young and adults. Most recently, this reform dynamic has been used in response to more serious offences committed by persistent offenders and expanded to include all stages of the criminal justice process. Despite the significant positive rhetoric that surrounds the adoption and use of restorative justice, there are a number of procedural and cultural challenges that pose a threat to the extent to which restorative justice may become embedded within the policing responses. This article explores these developments and highlights where potential problems for implementation may arise as well as some strategies to overcome them.

Per llegir l'article complet, feu clic aquí. També el podeu trobar aquí.

I Taller de detección de mentiras (Ávila, 5 octubre 2012)

La mentida és un element molt comú de la interacció social humana. Està present de manera continua en les nostres vides. Tot i això, sense un entrenament previ, la majoria de les persones (professionals de la seguretat o persones alienes a aquest àmbit) no som capaces de detectar una mentida per sobre de l'atzar, és a dir, el nostre percentatge d'encert és similar al que tindriem al escollir una cara d'una moneda llançada a l'aire.

No obstant, la ciència psicològica ha posat de manifest determinades claus conductuals que s'associen de forma fiable com l'engany les quals poden ser observades per l'ull entrenat. En els últim 5 anys, el Dr. Porter i el sey equip han portat a terme diferents estudis de laboratori sobre detecció de mentides. Les seves investigacions han consistit en la codificació d'expressions facials i llenguatge corporal, així com declaracions verbals en centenars de milers de quadres de delinqüents grabats en videos i els seus homòlegs d'innocents.

Les invetsigacions realitzades pel Dr. Porter i el seu equip han demostrat que amb base empírica d'entrenament es pot produir una millora substancial en la capacitat de detecció de mentides. Aquest és l'objectiu del taller, les pràctiques a l'aula, la retroalimentació i l'anàlisi d'exemples del món real. 

El taller està totalment impartit pel Dr. Porter, principal investigador mundial en l'àrea de la detecció de l'engany i consultor de la policia sobre perfils psicològics, credibilitat, estratègies d'entrevistes i negociació amb ostatges.

Aquesta formació servirà com una guía pràctica per a millorar la capacitat dels participants per a detectar mentides en el lloc de feina i la vida quotidiana.

Preu matrícula: 390€

Preu matrícula anticipada (abans del 30 de juny): 350€ (a pagar en dos plaços, 150€ en el moment de  realitzar la reserva de plaça i 200€ entre l'1 i el 5 de setembre)

La matrícula inclou l'assistència al curs, la traducció simultània, el dinar d'aquell dia i el diploma.

El curs es realitzarà al Centre de Formació del Cos Nacional de Policia - Ctra Ávila a Villacastín, km 3.

L'horari del curs és de 9h30-14h i de 15h30-18h

Per més informació, feu clic aquí.

Age-old question: when should children be responsible for their crimes?

L'edat de responsabilitat penal actúa com a porta d'entrada al sistema de justícia penal; els menors de certa edat es mantenen fora.

La majoria de les jurisdiccions tenen la barrera de l'edat, ja que està ampliament entès que els nens necessiten un refugi de les conseqüències penals de la seva conducta fins que s'han desenvolupat prou com per entredre si el seu comportament és incorrecte.

Però, quina és l'edat adequada? I com els sistemes jurídics fan front a aquesta difícil pregunta?

----------------------------------------------------

The age of criminal responsability acts as the gateway to the criminal justice system - under a certain age you are kept out.

Most jurisdictions have this barrier because it's widely understood children need sheltering from the criminal law consequences of their behaviour until they are developed enough to understand whether their behaviour ir wrong.

But, what age is the right age? And how do legal systems deal with this difficult question?

Per accedir a l'article complet, feu clic aquí.

Cuatro expertos explican cómo es el perfil de un asesino múltiple

Metges  forenses, psiquiatres i perfiladors criminals coincideixen en definir a aquest tipus de homicides com a persones ressentides, afectivament fredes i amb baixa tolerància a la frustració. Esborren empremptes i busquen impunitat.

Per llegir l'article complert, feu clic aquí.

La violencia escondida

Una de cada tres mujeres vascas padece distintas formas de machismo, como control, aislamiento o insultos por ser mujer, según un estudio del Gobierno Vasco que ha evaluado la percepción y creencias de la violencia de género en la sociedad vasca. Pero solo la mitad reconoce haber sido víctima de algún tipo de violencia en su vida. 


Per accedir a l'article complet, feu cli aquí.

Guía de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida. Evaluación y tratamiento

El suicidi representa un greu problema de Salut Pública amb, al voltant, d'un milió de morts anuals en tot el món o, dit d'una altra manera, cada any es suiciden 14'5 persones de cada 100.000. A més a és, les seves repercussions en l'entorn són molt importants, ja que les vides dels més allegats es veuen profundament afectades a nivell emocional, social i econòmic. En aquest sentit, els costos econòmics associats al suicidi s'han estimat a EEUU en uns 25.000  milions de dòlars anuals, entre despeses directes i indirectes.

És per això que és de gran importància l'adopció de mesures i el desenvolupament d'estratègies encaminades a la disminució de la conducta suicida. Des de la Unió Europea s'han promogut iniciatives, com la Mental Health Promotion and Mental Disorder Prevention, on la prevenció del suicidi es considera una de les àrees d'intervenció. A Espanya, l'Estratègia de Salut Mental elaborada el 2007 va contemplar entre els seus objectius la prevenció del suicidi i l'avaluació d'accions específiques per a disminuir les taxes de suicidi en grups de risc.

Aquesta Guía Pràctica Clínica ja estat finançada mitjançant el conveni subsvrit per l'Instituto de Salud Carlos III, organisme autònom del Ministerio de Ciencia e Innovación, i la Axencia de Avaliación de Tecnoloxías Sanitarias de Galicia (avalia-t), en el marc de col·laboració previst en el Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

Aquesta Guía Pràctica és una ajuda en la presa de decisions en l'atenció sanitària, no és d'obligat compliment ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

**Extret de la Guía Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida.

Per accedir al text complet, feu clic aquí.

Análisis de comportamientos violentos en la escuela y en el ocio: perfiles de riesgo en adolescentes

Autores: Rosa Pulido Valero, Gema Martín Seoane y Beatriz Lucas Molina

Sorgeix la necessitat d'analitzar en profunditat les caracterítiques d'aquells adolescents que participaven en situacions de violència dins i fora de l'entorn escolar. Amb aquest motiu s'administra el qüestionari CEVEO (Cuestionario para la Evaluación de la Violencia en la Escuela y en el Ocio) a una mostra representativa d'adolescentes (n=1622) madrilenys de 14 a 18 anys. Es presentaven als adolescents 15 situacions relacionades amb la violència entre iguals, des de les perspectives de l'agressor, víctima i observador. Els resultats posen de manifest que aquells alumnes més exposats a la vioència a l'escola també ho estan en el temps d'oci. De la mateixa manera, mithançant un anàlisi de tipologies es van obtenir tres perfils clarament diferenciats: "mínima exposició a la violència" (n=1126), "exposició a violència psicològica" (n=413) i "situació d'alt risc de violència" (n=83).

Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

Can You Call a 9-Year-Old a Psychopath?

Interessant article, a llegir amb molta cautel·la del New York Times.

Per accedir a l'article complet, feu clic aquí.

History of the American Association for Correctional Psychology

Autors: Curt R. Bartol & Naomi J. Freeman

La història de l'Associació Americana de Psicologia Correccional (AACP) es traça a partir de 1954 fins al present. L'article ofereix algunes idees sobre els orígens i el desenvolupament de la psicologia penitenciaria als Estats Units, incloent-hi les persones més influents en aquest desenvolupament. També s'exposa la història de les publicacions de la AACP, incloent el butlletí Correctional Psychologist i la revista acadèmica Criminal Justice and Behavior. Es proporciona també una llista completa dels presidents de l'AACP.

----------------------------------------------------------

The history of the American Association for Correctional Psychology (AACP) is traced from 1954 to the present. The article offers some insights into the beginnings and development of correctional psychology in the United States, including those individuals most influential in that development. The history of AACP publications is also outlined, including the newsletter Correctional Psychologist and the scholarly journal Criminal Justice and Behavior. An entire list of AACP presidents is provided.




Per accedir a l'article complet, fer clic aquí.
Cal estar subscrit per accedir a l'article.

Reducing Misconceptions and False Beliefs in Police and Criminal Psychology

Autor: Michael G Aamodt

encara que certamnent no està sol, el camp de la policia i la psicologia criminal sembla ser una àrea altament susceptible als mites i la desinformació. Ja es tracti de la idea que la policia tenen taxes més altes de divirci, i que les taxes de suïcidi augmenten  o que la delinqüència augmenta en les nits de lluna plena, hi ha moltes creences comunes que no són compatibles amb l'evidència científica. En aquest article es discuteix la recerca duta a terme per l'autor i els seus estudiants durant els últims anys per a investigar la veracitat d'algunes creences comunes pel que fa  la psicologia policial i criminal.
Es proposen 4 principis que podrien reduir el nivell de desinformació sobre la policia i la psicologia criminal. Aquests principis inclouen l'ús de fonts primàries, evitar l'excessiva simplificació del que s'està estudiant, i l'enteniment que, en general, el judici humà no és un bon predictor de la conducta.

-------------------------------------------------------

Although certainly not alone, the field on police and crimina psychology seems to be an area that is highly susceptible to myths and misinformation. Whether it is the notion that police have higher suicide and divorce rates or that crime rates greatly increase during a evidence. This article discusses research conducted by the author and his students over the past several years to investigate the accuracy of some common beliefs in police and criminal psychology.
Four principles are proposed that, if considered, might reduce the level of the misinformation in police and criminal psychology. These principles include using primary sources, comparig apples with apples, avoiding the oversimplification of what is beig studied, and understanding that in general, human judgment is not a good predictor of behavior.

Per accedir a l'article complet, feu clic aquí.
Cal estar subscrit per accedir a l'article complet.

Sessió d'investigació. Intervenció penal amb infractors de trànsit (CEJFE, Barcelona, 22 de maig 2012)

Inscripció gratuïta.

Podeu seguir-ho online a través del web www.cejfe.tv

An Investigation of the Relationship between Self-Control and Alcohol-Induced Sexual Assault Victimization

Autors: Courtney A. Franklin, de la Sam Houston State University

Recentment, els investigadors han començat a examinar la víctima d'autocontrol com un correlat de la vulnerabilitat a la victimització en general. L'abast de la victimització que figura entre els estudis que proven aquesta relació és limitada. Concretament, els investigadors s'han centrat únicament en la victimització general o personal / victimització propietat, amb una atenció limitada a la violència contra les dones, i han descuidat a considerar la victimització assalt sexual. Les afirmacions que l'autocontrol és aplicable com un correlat de la victimització universal, requereixen una investigació addicional sobre la funció d'autocontrol en la comprensió d'un assalt sexual. Utilitzant una mostra de 221 dones universitàries, els actuals models d'anàlisi de la relació entre la victimització sexual, les estructures d'oportunitat, l'activitat de rutina / mesures d'estil de vida la teoria, i l'autocontrol. Els resultats indiquen que la baixa autocontrol es correlaciona significativament amb més probabilitats de victimització induïda per l'alcohol assalt sexual tot i la inclusió d'altres variables rellevants teòricament. Implicacions per a la investigació, la teoria i la política de prevenció es discuteixen.

------------------------------

Recently, scholars have begun to examine victim self-control as a correlate of vulnerability to general victimization. The scope of victimization contained among the studies testing this relationship is limited. More specifically, researchers have only focused on general victimization or personal/property victimization, with limited attention to violence against women, and have neglected to consider sexual assault victimization. Claims that self-control is applicable as a universal correlate of victimization necessitate additional research on the role of self-control in understanding sexual assault. Using a sample of 221 university women, the current analysis models the relationship between sexual victimization, opportunity structures, routine activity/lifestyle theory measures, and self-control. Results indicate that low self-control is significantly correlated with increased odds of alcohol-induced sexual assault victimization despite the inclusion of other theoretically relevant variables. Implications for research, theory, and prevention policy are discussed.

Per accedir a l'article complert, feu clic aquí. 

Cal estar subscrit per accedir a l'article complert.

The Effects of Alcohol Intoxication on Violent Versus Other Offending

Autors: Richard B. Felson & Jeremy Staff; de la Pennsylvania State University

El paper de la intoxicació per alcohol en diferents tipus de comportament criminal va ser examinada utilitzant les dades d'una mostra representativa a nivell nacional dels reclusos (N = 16.698). Es va fer un intent d'aïllar els efectes de la intoxicació en el comportament criminal violent a través del control per a l'ús crònic d'alcohol i la delinqüència abans. Els resultats suggereixen que la intoxicació juga el seu paper més fort en l'homicidi i assalt físic i sexual, sinó que també té un paper en el robatori i violació de domicili. Efectes de dosificació també proporciona evidència de suport: el més intoxicat al delinqüent, major serà l'efecte. No obstant això, l'alcohol va jugar un paper en l'homicidi i l'assalt físic, fins i tot quan els delinqüents va beure amb moderació. L'evidència era més coherent amb la idea que l'alcohol té efectes més forts sobre els delictes que impliquen la confrontació personal i, per tant, més arriscat. L'evidència també suggereix que els efectes de l'alcohol són més forts per a la disputa relacionada amb la violència, en part, perquè les víctimes són també propensos a estar ebris.

-----------------------------

The role of alcohol intoxication in different types of criminal behavior was examined using data from a nationally representative sample of inmates (N = 16,698). An attempt was made to isolate the effects of intoxication on violent criminal behavior by controlling for chronic alcohol use and prior offending. The results suggested that intoxication plays its strongest role in homicide and physical and sexual assault but that it also plays a role in robbery and burglary. Dosage effects also provided supporting evidence: The more intoxicated the offender, the greater the effect. However, alcohol played a role in homicide and physical assault even when offenders drank in moderation. The evidence was most consistent with the idea that alcohol has stronger effects on offenses that involve personal confrontation and are therefore more risky. Evidence also suggested that alcohol effects are stronger for dispute-related violence in part because victims are also likely to be intoxicated.

Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

Cal estar subscrit per accedir a l'article complert.

Agresores sexuales. Entre la psicopatía y la criminalidad violenta (Palma de Mallorca, 5-7 juliol 2012)

La UNED, dins del seu programa de Cursos d'estiu, organitza la Jornada "Agressors sexuals. Entre la Psicopatía i la criminalitat violenta, que es celebrará del 5 al 7 de juliol de 2012, a la seu de la UNED a Palma de Mallorca

Programa

• Jueves 5 de julio

15:45-16:00 h. Inauguración del curso.

16:00-18:00 h. Agresores sexuales y Criminología;Alfonso Serrano Maíllo. Profesor Titular de Derecho Penal y Criminología. UNED.

18:00-20:00 h. Los psicópatas sexuales I;Vicente Garrido Genovés. Profesor Titular de Criminología y Educación. UV.

20:00-22:00 h. Los psicópatas sexuales II;Vicente Garrido Genovés.

• Viernes 6 de julio

16:00-18:00 h. Características, causas y formas de tratamiento y prevención de la agresión sexual;Alfonso Serrano Maíllo.

18:00-20:00 h. Agresiones sexuales: especialidades penales y procesales de los delitos contra la libertad e indemnidad sexuales I;José Díaz Cappa. Fiscal. Vicecoordinador Sección Menores. Fiscalía Superior de Les Illes Balears.

20:00-22:00 h. Agresiones sexuales: especialidades penales y procesales de los delitos contra la libertad e indemnidad sexuales II;José Díaz Cappa.

• Sábado 7 de julio

09:00-11:00 h. Tipos de agresores sexuales en Psicología Forense;Blanca Vázquez Mezquita. Psicóloga forense. Tribunal Superior de Justicia de Madrid.

11:00-13:00 h. Distorsiones cognitivas en agresores sexuales;Blanca Vázquez Mezquita.

13:00-13:15 h. Clausura y entrega de Diplomas de asistencia.

Co-director: Vicente Garrido Genovés

Director: Alfonso Serrano Maíllo

Horas lectivas: 20

Créditos: 1 crédito ECTS, 2 créditos de libre configuración y 2 créditos MECD.

Más Información:

CA UNED Les Illes Balears. Cami Roig s/n; 07009 Palma de Mallorca Islas Baleares / Illes Balears

Teléfono: 971 434 546

Correo elctrónico: info@palma.uned.es

Exposure to Intimate Partner Violence. Does the Gender of the Perpetrator Matter for Adolescent Mental Health Outcomes?

Autors: Emily M. Wright & Abigail A. Fagan, de la University of South Carolina

Els joves que estan exposats a la violència del company íntim (VCI) entre els seus pares poden estar en major risc d'una multitud de problemes conductuals i emocionals, incloent problemes de salut mental com ara depressió, ansietat, trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT), i els símptomes internalitzants (Fergusson i Horwood, 1998; Finkelhor, de Ormond, i Turner, 2009; Graham-Bermann, Devoe, Mattis, Lynch, i Thomas, 2006; Zinzow et al, 2009) .. La investigació també suggereix que els mascles i les femelles poden reaccionar de manera diferent a l'exposició a la violència dels pares, encara que la majoria de les troballes en aquesta zona es barregen pel que fa als resultats de salut mental. Per exemple, algunes evidències suggereixen que els testimonis homes són més propensos a desenvolupar conductes d'externalització i les dones són més propenses a patir de trastorns d'interiorització (Clements, Oxtoby, i Ogle, 2008; Kennedy, Bybee, Sullivan, i Greeson, 2010; Moylan et al ., 2010; Iots, Dodds, Sroufe, i Egeland, 2003), mentre que altres estudis han trobat que les nenes exposades a la vacuna són més propenses que els homes per demostrar els problemes d'externalització com la ira (Sigfusdottir, Farkas, i Silver, 2004). No obstant això, altres no han trobat diferències de gènere en aquests resultats (Fergusson i Horwood, 1998; Kitzmann, Gaylord, Holt, i Kenny, 2003; Sternberg, Baradaran, Abbott, Xai, i Guterman, 2006).

---------------------------

Youth who are exposed to intimate partner violence (IPV) between their parents may be at increased risk for a multitude of behavioral and emotional problems, including mental health problems such as depression, anxiety, posttraumatic stress disorder (PTSD), and internalizing symptoms (Fergusson & Horwood, 1998; Finkelhor, Ormond, & Turner, 2009; Graham-Bermann, DeVoe, Mattis, Lynch, & Thomas, 2006; Zinzow et al., 2009). Research also suggests that males and females may react differently to being exposed to parental violence, although most of the findings in this area are mixed with regard to mental health outcomes. For instance, some evidence suggests that male witnesses are more likely to develop externalizing behaviors and females are more likely to suffer from internalizing disorders (Clements, Oxtoby, & Ogle, 2008; Kennedy, Bybee, Sullivan, & Greeson, 2010; Moylan et al., 2010; Yates, Dodds, Sroufe, & Egeland, 2003), whereas other studies have found that girls exposed to IPV are more likely than boys to demonstrate externalizing problems such as anger (Sigfusdottir, Farkas, & Silver, 2004). Yet others have found no gender differences in these outcomes (Fergusson & Horwood, 1998; Kitzmann, Gaylord, Holt, & Kenny, 2003; Sternberg, Baradaran, Abbott, Lamb, & Guterman, 2006).  

Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

Cal estar subscrit per accedir a l'article complert.

Severity and Frequency of Reactive and Instrumental Violent Offending. Divergent Validity of Subtypes of Violence in an Adult Forensic Sample

Autors: Jennifer L. Tapscott, Megan Hancock & Peter N.S. Hoaken, de la University of Western Ontario

Una pràctica comuna en la investigació forense és distingir entre la violència reactiva i instrumental, però els crítics recents han afirmat que aquests subtipus de violència no són ortogonals i que aquesta distinció ha sobreviscut a la seva utilitat. Per provar la validesa de la distinció reactiva-instrumental, els autors van revisar els arxius oficials dels 71 delinqüents homes violents per determinar la freqüència i severitat de la violència reactiva i instrumental ofendre. En general, el 79% dels delictes violents podrien ser categoritzats com purament instrumental o reactius amb puresa, i com a hipòtesi, reactius delictes violents van ser més severes que els delictes violents instrumentals. Tant paramètriques i no paramètriques anàlisi de correlació va indicar que la freqüència dels delictes violents instrumentals es va relacionar negativament amb la freqüència de la reacció violenta delinqüència. Aquestes troballes recolzen la distinció reactiva-instrumental. Implicacions relatives a l'especialització de delinqüent, la teoria general de la delinqüència, i els programes especialitzats de rehabilitació es discuteixen.

---------------------------

A common practice in forensic research is to distinguish between reactive and instrumental violence, but recent critics have asserted that these subtypes of violence are not orthogonal and that this distinction has outlived its usefulness. To test the validity of the reactive–instrumental distinction, the authors reviewed the official files of 71 violent male offenders to determine the frequency and severity of reactive and instrumental violent offending. Overall, 79% of violent offenses could be categorized as purely instrumental or purely reactive, and as hypothesized, reactive violent offenses were more severe than instrumental violent offenses. Both parametric and nonparametric correlation analyses indicated that the frequency of instrumental violent offending was negatively related to the frequency of reactive violent offending. These findings support the reactive–instrumental distinction. Implications pertaining to offender specialization, the general theory of crime, and specialized rehabilitation programs are discussed. 

Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

Cal estar subscrit per poder accedir a l'article complert

Is Norway killer Anders Behring Breivik the tip of the iceberg?

Autor: Robert Braun

En aquest article s'estudien les ones no previstes, però intenses, de la xenofòbia que han escombrat a través d'Europa occidental durant l'última dècada. L'autor fa ús d'un conjunt de dades únic i models de difusió per investigar al mateix temps el desenvolupament geogràfic i temporal de les onades de violència racista als Països Baixos durant el turbulent període 2001-03, quan el país va perdre la seva reputació com un paradís multicultural. Els resultats ofereixen evidència pel fet que els disturbis anteriors reforçar la legitimitat de la violència en altres llocs, sobretot si són visibles en els mitjans de comunicació, ressonen amb els debats públics sobre la immigració i durà a terme a les regions properes. Oposar-se a la investigació prèvia sobre la mobilització, l'anàlisi suggereix que els poders de la competència ètnica, la privació i les estructures polítiques d'oportunitat no es relacionen significativament amb l'esclat de la violència, la grandària de la població només prediu adequadament on la violència s'inicia. En conjunt, aquestes troballes suggereixen que les ones de la xenofòbia es desenvolupen en dues etapes: comencen a les grans ciutats i posteriorment es va propagar a llocs propers a través de xarxes geogràficament agrupats i per als comtats més distants una vegada que es fan visibles i ressonen en els mitjans de comunicació, convertint la violència de la desviació local en un fenomen supralocal. Aquest procés aporta llum sobre com les escales de canvi de la protesta i explica per què les regions aparentment tolerants aviat pot convertir-se en focus de xenofòbia.

----------------------

This article illuminates the unanticipated but intense waves of xenophobia that have swept through Western Europe over the last decade. The author makes use of a unique dataset and diffusion models to simultaneously investigate the geographical and temporal development of waves of racist violence in the Netherlands during the turbulent period 2001–03, when the country lost its reputation as a multicultural paradise. The results provide evidence for the fact that previous riots enhance the legitimacy of violence elsewhere, especially if they are visible in the mass media, resonate with public debates on immigration and take place in nearby regions. Opposing previous research on mobilization, the analysis suggests that proxies for ethnic competition, deprivation and political opportunity structures are not significantly related to the outbreak of violence; only population size adequately predicts where violence starts. Together these findings suggest that waves of xenophobia develop in two steps: they start in large cities and subsequently spread to nearby places through geographically clustered networks and to more distant counties once they become visible and resonate in the mass media, turning violence from local deviance into a supra-local phenomenon. This process sheds light on how scales of protest shift and explains why seemingly tolerant regions can suddenly become xenophobic hotbeds.

Per accedir a l'article complet, feu clic aquí. També el podeu trobar fent clic aquí.

Coping with Psychiatric and Psychological Testimony

Un llibre recentment publicat (Oxford University Press), a l'Acadèmia Nacional de Neuropsicologia de la sèrie de pràctiques basades en evidència proporciona un gran recurs per als estudiosos, investigadors i professionals involucrats en l'estudi de la o l'avaluació de les capacitats civils. En aquest article es presenta un resum dels continguts del llibre i alguns comentaris breus sobre el llibre.

Per llegir l'article complet, feu clic aquí. 
Per comprar el llibre de manera online, feu clic aquí.

Las huellas psicológicas y motivacionales del delincuente sexual

Autora: Maria Laura Quiñones Urquiza.

Després d'un atac sexual, les víctimes experimenten traumes psíquics irreparables, entre altres emocions negatives, apareixen la por, el sentiment d'humiliació i inclòs el terror. Però aquest, no és sembpre el propòsit que hi ha a la ment del delinqüent sexual, que utilitza l'agressió sexual com a mode d'expressió d'altres tipus de sentiment davant les frustracions i/o estímuls precursors estressants.

Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

La personalidad de los hermanos

Autor: Jon Fernández

Ser elprimogènit, el del mig o el petit pot arribar a predisposar el futur dels germans i acabar sent determinant a l'hora de modelar la personalitat.

Per llegir l'article complert, feu clic aquí.

Sucesos vitales en la infancia y desarrollo de síntomas psicóticos en la edad adulta

Els nens sotmesos a experiències estressants són tres vegades més propensos a desenvolupar esquizofrència a l'edat adulta. Aquesta és una de les troballes d'una interessant investigació publicada recentment a la revista Schizophrenia Bulletin, en la que s'han recopilat i analitzat els resultats de més de 27.000 estudis realitzats al llarg dels últims 30 anys, amb l'objectiu de delimitar l'associació entre successos vitals estressants i el desenvolupament de símptomes psicòtics.

Per llegir l'article complert, feu clic aquí.

Teoría de la Adaptación en abusos sexuales.

La teoria de l'adaptació o teoria de l'acomodació va ser elaborada per Ronald Summit, i senyala que les víctimes d'abús sexual infantil passen per les següents etapes: el secret, la desprotecció, l'acomodació o adaptació, la rebel·lació tardía, conflictiva o poc creíble, i finalment la retractació.

Per llegir l'article complert, feu clic aquí.

La vida acomodada y mediocre de un asesino de masas

Ell es considera un activista polític. Reclama per a ell mateix la mateixa atenció que tenen les cèl·lules terroristes islàmiques després de cada atemptat o la que rep una banda local com ETA quan mata a gent en la seva pròpia terra. Vol fixar l'agenda política i convertir-se en la major de les preocupacions dels seus co-ciutadans. Es vesteix amb uniformes i símbols de fantasia medieval. Immediatament després de la seva detrenció es va desfermar el debat sobre l'estat mental de Breivik. ¿Boig o criminal fanàtic?¿Hi ha diferència?


Per llegir l'article complert, feu clic aquí.

Una de cada tres mujeres sufre algún tipo de violencia pero no la percibe como tal

L'estadística que casi sembpre envolta la informació sobre la violència de gènere ha deixat escapar en aquest degoteig de denúncies una manera de maltractament invisible. Menys evidents que un cop o una agressió, però insertades en la relació quotidiana de parella, existeixen altres comportaments que s'ignoren perquè es consideren normals o simplement ni s'identifiquen, el poder devastador dels quals es pateix amb el pas dels anys. El control de l'home sobre la dona, l'aïllament, el menyspreu, el control dels diners, la manipulació emocional, les amenaces i els insults, donen forma a relacions tòxiques, sovint preludi dels desenllaços dramàtics que acaparen titulars. Una de cada tres dones vasques soporta alguna d'aquestes formes de violència, però ho desconeix perquè no és conscient de que aquesta relació mal nombrada amor amaga una situació de violència de gènere.


Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

El 75% de víctimas de la violencia machista no denuncia su situación

Una de cada vuit dones vasques reconeix haber patit violència de gènere alguna vegada, però d'aquestes només el 25% ho ha denunciat. Aquesta és una de les conclusions de l'Estudi sobre violència masclista contra les dones a Euskadi: percepció, incidència i seguretat, realitzat per la Dirección de Atención a las Víctimas de la Violencia de Género amb les dades obtingudes en 2600 enquestes a ciutadans majors de 16 anys.


Per accedir a l'article complert, feu clic aquí.

Taula rodona: diversitat de models familiars (COPC, Barcelona)

El Comitè d'Infància i Adolescència del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, es complau convidar-vos a la taula rodona:

DIVERSITAT DE MODELS FAMILIARS. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT I EN LA SALUT

Dijous, 17 de maig de 2012 a la sala d'actes del COPC a les 19 hores.

A càrrec de:

Dr. Enrique Arranz. Catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat del País Basc. Director de l'estudi Evaluaciones de las nuevas estructuras familiares como contextos de crianza potenciadores del desarrollo psicológico infantil

Esther Batalla. Llicenciada en Dret, es membre del Grup Interuniversitari COPOLIS, Benestar, Comunitat i Control Social. de la Universitat de Barcelona, com a investigadora en la línia temàtica que tracta de la diversitat familiar, en especial de la monoparentalitat

Moderarà i presentarà

Ma. Claustre Jané. Vicedegana del Col-legi i membre del Comitè d'Infància i Adolescència del Col-legi.

Tarifas

GRATUIT:

0 €

Per més informació, feu clic aquí.

Les bones pràctiques en la intervenció social: Prevenció i tractament de les violències familiars (COPC, Barcelona)

Objectiu

Presentar bones practiques en la prevenció i el tractament de la violència contra els infants, parelles i persones grans per poder facilitar el seu debat i la seva generalització

Programa

ORGANITZEN:
COL-LEGI OFICIAL DE PSICOLEGS DE CATALUNYA. SECCIÓ DE PSICOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL
MASTER PREVENCIO I TRACTAMENT DE LA VIOLENCIA FAMILIAR. IL3- UB

La Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya en col-laboració amb el Màster Prevenció i Tractament de la Violència Familiar IL3-UB inicia, el 8 de març, el segon cicle de debats sobre Bones Pràctiques, desprès de la bona acollida del primer cicle celebrat al 2011 (es poden veure les conferencies ahttp://www.copc.cat/Paginas/Ficha.aspx?IdMenu=AF7C337A-792B-4D98-9AF6-D77B02CA202D

El cicle està centrat en experiències sobre prevenció i tractament de les diferents manifestacions de la violència familiar. La majoria de les persones conferenciants són docents o tutors al Màster en prevenció i tractament de la violència familiar (UB-IL3).

És necessària una visió integral de la violència familiar que faci visible les seves diferents manifestacions (cap als menors, entre la parella, cap a les persones grans, dels fills cap als seus pares). Igualment hi ha una necessitat d'anàlisi i intervencions específiques i comunes sobre la prevenció, la detecció i el tractament de les violències familiars. Des del cicle es proposa establir sinergies i desbloquejar fronteres inútils en l'atenció a les diferents manifestacions de la violència familiar

Les bones practiques són les actuacions que suposen una transformació en les formes i processos d'actuació i que podrien suposar l'inici d'un canvi positiu en els mètodes d'actuació tradicionals. Una bona pràctica té un caràcter innovador doncs introdueix una nova manera d'actuar que trenca amb hàbits i referències del passat. Podem distingir entre bones pràctiques pioneres: són innovadores pel propi fet de la seva realització, i bones pràctiques d'excel-lència: reprenen bones pràctiques ja existents aprofitant els aprenentatges d'altres per millorar la seva eficàcia i eficiència. Són innovadores per les modalitats de la seva posada en pràctica.

Dijous, 10 de maig de 2012 a les 19 hores a la sala d'actes del COPC

Maltractament de persones grans en la família: prevenció i protecció

A càrrec de Jordi Muñoz

Presentarà l'acte Asun Val

Properes dates:

7 de juny

Tallers de prevenció de relacions igualitàries i sense violència amb nens i nenes d'educació primària.

David Almazor Mur. Psicòleg. Associació Benestar i Desenvolupament, dins del Programa LARIS i al Servei d'atenció a nens/es i adolescents víctimes de la violència de gènere i familiar i és el responsable dels Tallers de Prevenció de relacions igualitàries i sense violència.
Nausica Castelló. Psicòloga, Educadora Social. Màster en Teràpia Familiar Sistèmica. Coordinadora del Programa LARIS: Servei d'Atenció, Tractament i Prevenció de la Violència Familiar de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD).
Presenta: Asun Val

20 de juny

Ètica en la intervenció en violència familiar

Pilar Babi Rourera. Metgessa de família. Grup "Maltractament a la dona i Atenció Primària de Salut". Societat Catalana de Medicina familiar i Comunitària CAMFIC
Joan Atmetlla Andreu. Metge de família. Grup "Maltractament a la dona i Atenció Primària de Salut" CAMFIC
Presenta: José Manuel Alonso

ACREDITACIÓ

Certificat d'assistència per la UB-IL3 i el COPC (mínim 80% d'assistència)

INSCRIPCIÓ

S'ha de realitzar el pagament per transferència bancària al compte : 0081 0137 27 0001055414 del Banc de Sabadell (s'ha de fer constar Bones pràctiques, el nom i els cognoms de la persona inscrita).S'ha d'enviar el comprovant del pagament per fax 932 478 654 o email. El COPC enviarà la confirmació de plaça (factura) per correu postal

Dies

Dijous, 10 de maig de 2012

Horari

19 a 21 hores

Duració

2 hores

Tarifas

SESSIÓ INDIVIDUAL:

20 €

Per més informació, feu clic aquí.

Adopció i Acolliment Familiar Simple (COPC, Tarragona)

Objectiu

- Aproximació a la mesura d'adopció.
- Aproximació a la mesura d'acolliment familiar.
- Identificar les especificitats de la paternitat i maternitat adoptiva
- Conèixer les característiques dels menors susceptibles d'adopció
- Conèixer la mesura de protecció a la infància que és l'acolliment familiar
- Comprendre les característiques i conflictes dels menors acollits
- Intervencions psicològiques i psicoterapèutiques amb aquests infants
- Entendre perquè una família decideix acollir un infant 

Programa

Presentació del curs i de la metodologia. Contextualització de la mesura dins el sistema de protecció.
2. Acolliment familiar i adopció, dues mesures de protecció. Característiques dels nens abandonats. Teoria de la vinculació afectiva.
3. Similituds i diferències entre la maternitat biològica i adoptiva. Similituds i diferències entre l'adopció nacional i internacional
4. Valoració dels pares adoptius i preparació dels infants que han de ser adoptats. Expectatives i realitats en l'adopció
5. La necessitat de recerca d'orígens
6. Seguiment postadoptiu/Grup de pares adoptius
7. L'acolliment familiar. Tipologies. Per què acollir un infant?.Valoració de famílies de acollida.
8. Conflictes i patiments en l'Infant acollit. Com es manifesten? Tècniques d'intervenció.
9. L'acomiadament de l'Infant acollit i de la família acollidora. Tècniques d'intervenció.

La presentació de casos pràctics, de simulades i de tècniques vivencials permetrà una millor transmissió dels conceptes així com la observació de les tècniques d'intervenció.

Docents: Maria Rosell Forés, Pau Cerdán Badia i Montse Toledo Marine

Dies

17,22,24,29,31 de maig i 5 de juny de 2012.

Horari

de 17.30h a 20.30h

Duració

18 hores

Tarifas

ATURAT COLEGIAT:

108 €

COL·LEGIAT:

144 €

ESTUDIANT:

108 €

NO COL·LEGIAT:

270 €

Per més informació, feu clic aquí.

SEGON CICLE DE CONFERÈNCIES: Els nens en els processos judicials de ruptura de la parella (COPC, Barcelona)

Objectiu

Copsar la percepció que diferents professionals de disciplines diverses tenen sobre els nens en els processos judicials de ruptura de parella. Específicament, la d’un magistrat, la d’un Psicòleg clínic, un Psicòleg/Mediador, i un Psicòleg Forense.

Dimecres 16 de maig

La relació nens-avis en els processos de ruptura de parella
Dra. Rosa Baeza, psicòloga i terapeuta familiar. Professora associada de la Universitat de Barcelona, Facultat de Psicologia.
Dra. Carme Teixidó, psicòloga. Catedràtica de Psicologia evolutiva de la UB. Coordinadora del Màster en Psicogerontologia de la UB.

Dimecres 27 de juny

Plans de parentalitat per nens amb necessitats especials en els processos de ruptura de parella
Asunción Tejedor, psicòloga forense i mediadora familiar. Consulta privada.

Dimecres 26 de setembre

Entrevistes a nens de 0-5 anys: objectius i exploració
Dra. Margarita Ibáñez, psicòloga. Coordinadora Unitat de 0-5 anys, Hospital materno-infantil Sant Joan de Déu, Barcelona.

Dimecres 31 d'octubre

Entrevistes a adolescents
Dra. Liliana Zanuso, psiquiatra i mediadora familiar. Directora Centro Larrea de Salud Mental y Asesora psicológica del juez del Juzgado 25 de Familias, Buenos Aires.

Dimecres 28 de novembre

Conflictes familiars transfronterers
Maria Dolors Viñas, magistrada.

Horari

19 a 21 hores

Duració

2 hores

Tarifas

GRATUIT:

0 €

Per més informació, feu clic aquí.