En aquest article s'estudien les ones no previstes, però intenses, de la xenofòbia que han escombrat a través d'Europa occidental durant l'última dècada. L'autor fa ús d'un conjunt de dades únic i models de difusió per investigar al mateix temps el desenvolupament geogràfic i temporal de les onades de violència racista als Països Baixos durant el turbulent període 2001-03, quan el país va perdre la seva reputació com un paradís multicultural. Els resultats ofereixen evidència pel fet que els disturbis anteriors reforçar la legitimitat de la violència en altres llocs, sobretot si són visibles en els mitjans de comunicació, ressonen amb els debats públics sobre la immigració i durà a terme a les regions properes. Oposar-se a la investigació prèvia sobre la mobilització, l'anàlisi suggereix que els poders de la competència ètnica, la privació i les estructures polítiques d'oportunitat no es relacionen significativament amb l'esclat de la violència, la grandària de la població només prediu adequadament on la violència s'inicia. En conjunt, aquestes troballes suggereixen que les ones de la xenofòbia es desenvolupen en dues etapes: comencen a les grans ciutats i posteriorment es va propagar a llocs propers a través de xarxes geogràficament agrupats i per als comtats més distants una vegada que es fan visibles i ressonen en els mitjans de comunicació, convertint la violència de la desviació local en un fenomen supralocal. Aquest procés aporta llum sobre com les escales de canvi de la protesta i explica per què les regions aparentment tolerants aviat pot convertir-se en focus de xenofòbia.
----------------------
This article illuminates the unanticipated but intense waves of
xenophobia that have swept through Western Europe over the last decade.
The author makes use of a unique dataset and diffusion models to
simultaneously investigate the geographical and temporal development of
waves of racist violence in the Netherlands during the turbulent period
2001–03, when the country lost its reputation as a multicultural
paradise. The results provide evidence for the fact that previous riots
enhance the legitimacy of violence elsewhere, especially if they are
visible in the mass media, resonate with public debates on immigration
and take place in nearby regions. Opposing previous research on
mobilization, the analysis suggests that proxies for ethnic
competition, deprivation and political opportunity structures are not
significantly related to the outbreak of violence; only
population size adequately predicts where violence starts. Together
these findings suggest that waves of xenophobia develop in two steps: they
start in large cities and subsequently spread to nearby places through
geographically clustered networks and to more distant counties once
they become visible and resonate in the mass media, turning violence
from local deviance into a supra-local phenomenon. This process sheds
light on how scales of protest shift and explains why seemingly
tolerant regions can suddenly become xenophobic hotbeds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada