Lloc: Sala d’Actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; Passeig de la Bonanova, 47 - Barcelona
Destinataris: Professionals de la Salut, Salut Mental, Benestar Social, Justícia, Història, Cultura, Treball i Ensenyament.
Quan la violència d’una catàstrofe social bascula sobre els límits acceptables per a un subjecte o un grup, es pot tenir la sensació que serà impossible sobreviure. A alguns els sembla que els manquen recursos de tota mena, fins i tot per a pensar.
La por, el temor, la inseguretat, tenint en compte la consciència de indefensió biològica i de desemparament social constitutiva de l’ésser humà, pot transformar-se en terror o pànic, i alterar el funcionament psíquic, desencadenant processos psicopatològics, davant la percepció d’una amenaça imminent.
És el que en bona part ha succeït al nostre país on, després de més de setanta anys, podem encara constatar aquesta por, de vegades invisible, en molts d’aquells ciutadans que varen patir les conseqüències de la guerra del 36, de la repressió, de la dictadura i de la seva negació en l’anomenada “transició”.
Aquestes conseqüències han estat transmeses conscient i inconscientment a segones, terceres i quartes generacions.
El procés més eficaç per encarar aquestes situacions, és allò que en Salut Mental anomenem simbolització. Però la simbolització d’una catàstrofe és difícil per moltes raons: perquè aquella és sovint imprevisible, brutal i es converteix en veritable xoc traumàtic. I sobretot, quan el subjecte no troba cap interlocutor amb qui parlar de les seves experiències tindrà moltes dificultats per a transmetre i per accedir a una certa restitució - reparació subjectiva.
A l’Estat Espanyol, les víctimes no van trobar interlocutors per a dir allò inenarrable de les seves vivències que hauria de formar part d’un relat col·lectiu.
Per això, a tots aquells/lles que privilegiem l’escolta a la nostra feina, us proposem trobar-nos per a compartir i fer un esforç d’elaboració sobre les violències, i les seves conseqüències, així com per impulsar un projecte dins la Salut Pública de cada comunitat que treballi de manera interdisciplinària amb Benestar Social, Justícia, Cultura, Treball i Educació.
En conseqüència, cal elaborar un programa integrat a la comunitat, sensibilitzar i donar formació als professionals per a la detecció i el tractament dels ciutadans que han estat o son sotmesos a diferents situacions considerades de violència social.
Per més informació, feu clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada